Jujol i l'esperit de Carnaval

Aquest text explora l'"esperit carnavalesc" en l'arquitectura de Gaudí i Jujol, on els edificis transcendeixen la utilitat material per esdevenir formes lliures de representació artística. Basant-se en les teories de Gottfried Semper, l'autor analitza dues estratègies principals: el tatuatge, on l'ornamentació destaca l'estructura subjacent, i la màscara, on estructura i forma es fonen en un tot indivisible. Jujol va evolucionar encara més aquesta tradició incorporant objectes trobats i elements reciclats, transformant eines funcionals en símbols poètics. La seva obra uneix el Modernisme i el Surrealisme, creant una estètica "inhòspita" que desafia les convencions i convida a una experiència contemplativa i metafòrica de la realitat.