Josep Morató i Codina : epíleg d'una nissaga de constructors vigatans. Les seves obres fora vila

La nissaga dels Morató abasta cronològicament des del segle XVII fins al primer quart del segle XIX. Les seves obres i els seus projectes arquitectònics es troben majoritàriament a les comarques més vinculades geogràficament amb la "Catalunya central", com ara (segons els límits administratius actuals) el Bages, l'Anoia i el Solsonès, però també amb projecció més al nord -el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…- i a llevant -el Vallès Oriental i el Maresme-, amb la qual cosa exerceix una influència notable en la consolidació d'un barroc autòcton i d'una forta personalitat.El prestigi dels membres de la família com a mestres de cases es posa de manifest en la gran quantitat d'encàrrecs rebuts sobretot des de l'estament religiós, on les seves obres arribaran a tenir un segell propi, amb una influència destacada en altres constructors del seu temps, però que també es concretarà en obres d'edificació civil, com ara casals senyorials, masies o fins i tot arquitectura hidràulica.El nostre estudi està centrat de manera específica en la figura de Josep Morató i Codina (1748-1826), "l'últim Morató", i per això l'espectre cronològic abasta majoritàriament els anys de la seva activitat. Mitjançant documentació inèdita, majoritàriament extreta dels arxius vigatans, repassem la seva trajectòria fora vila, en l'àmbit més rural, on serà artífex d'edificis -des d'esglésies fins a ponts i masies- que contribuiran a configurar el perfil d'aquest paisatge de la Catalunya interior. La seva producció com a mestre de cases coincideix també amb el procés d'esgotament del barroc català. Amb ell s'acaba l'ofici familiar, però també tot un univers constructiu i, en certa manera, social i religiós.