Italo Calvino, L’últim és el corb.

La commemoració dels cent anys del naixement d’Italo Calvino s’ha materialitzat, a Catalunya, amb l’aparició d’alguns articles de record en diverses publicacions, amb la celebració d’un Simposi Calvino a la Universitat de Barcelona (març 2024) i amb l’edició d’un volum ben especial, que aplega una trentena de contes: L’últim és el corb. La traducció d’aquests textos eixampla el corpus de Calvino disponible en català, que d’ençà de les primeres edicions als anys seixanta ha comptat amb un creixement sostingut, de la mà de traductors tan bregats com Anna Casassas, Xavier Lloveras, Francesc Miravitlles, Teresa Muñoz Lloret, Maria Antònia Oliver, Montserrat Puig, Francesc Sales i Francesc Vallverdú, entre d’altres. En aquesta ocasió, Pau Vidal signa la versió dels primers contes de Calvino que, tret d’alguna excepció, eren inèdits en català. Una fita prou notable, doncs, per celebrar el centenari d’un escriptor que durant la seva carrera trobà en el dinàmic món editorial barceloní la porta d’entrada tant a la literatura catalana —en bona part, gràcies a Josep M. Castellet—, com a l’espanyola —de la mà, entre d’altres, de Carlos Barral i dels germans Goytisolo— (Luti, 2023).