Is occlusion of the main pancreatic duct by thermal ablation really safe? A surgical innovation assessed according to IDEAL recommendations

Introducció: Els estudis preclínics suggereixen que l'ablació tèrmica del conducte pancreàtic principal (TAMPD) és més recomanable que la cola per reduir les fístules pancreàtiques postoperatòries (POPF). El nostre objectiu era (1) analitzar els canvis en el pàncrees dels pacients després de TAMPD i (2) correlacionar les troballes clíniques amb les obtingudes d'un estudi en un model animal. Materials i mètodes: Es va dur a terme un estudi retrospectiu de viabilitat precoç d'un dispositiu comercial per a una nova aplicació clínica en un petit nombre de subjectes (n = 8) en els quals es va realitzar TAMPD per gestionar el monyó pancreàtic després d'una pancreatoduodenectomia (PD). Es van avaluar els canvis morfològics del pàncrees restant mitjançant tomografia computada durant 365 dies després de la TAMPD. Resultats: Tots els pacients mostraven POPF grau A o B, que generalment es va resoldre en els primers 30 dies. El diàmetre màxim del conducte va augmentar significativament després de la TAMPD d'1,5 ± 0,8 mm a 8,6 ± 2,9 mm després de 7 dies (p = .025) i es va reduir a 2,6 ± 0,8 mm després de 365 dies PO (p < .0001). El model animal suggereix que la TAMPD indueix la dilatació del lumen del conducte per digestió enzimàtica del teixit ablat després d'uns pocs dies i atròfia exocrina completa després d'unes poques setmanes. Conclusions: La TAMPD condueix a l'atròfia pancreàtica exocrina a llarg termini en ocluir completament el conducte. No obstant això, la dilatació ductal que es va produir poc temps després de la TAMPD podria fins i tot afavorir la POPF, cosa que suggereix que la TAMPD s'ha d'aplicar diverses setmanes abans del PD, idealment mitjançant endoscòpia digestiva.