Saltar a la navegació principal Saltar a la cerca Vés al contingut principal

Exploring green gentrification in 28 global North cities: the role of urban parks and other types of greenspaces

Margarita Triguero-Mas, Isabelle Anguelovski, James J T Connolly, Nick Martin, Austin Matheney, Helen V S Cole, Carmen Pérez-Del-Pulgar, Melissa García-Lamarca, Galia Shokry, Lucía Argüelles, David Conesa, Elsa Gallez, Blanca Sarzo, Miguel Angel Beltrán, Jesúa López máñez, Joaquín Martínez-Minaya, Emilia Oscilowicz, Mariana C Arcaya, Francesc Baró

Producció científica: Contribució a revista › Article › Recerca › Avaluat per experts

1 Descàrregues (Pure)

Resum

Tot i que les ciutats de tot el món estan mobilitzant cada vegada més projectes de renaturalització per a fer front als diferents reptes socioambientals urbans i sanitaris, hi ha proves creixents que aquests processos també poden estar vinculats amb un fenomen conegut com la gentrificació verda. Ara bé, fins ara no hi ha gaires proves empíriques sobre la relació entre els espais verds i la gentrificació en termes d'associacions amb diferents tipus d'espais verds (és a dir, l'àrea total de parcs, jardins, reserves naturals, àrees recreatives o vies verdes [i] afegides abans del 2000 o [ii] afegides abans del 2010) i els processos de gentrificació (inclosos [i] la gentrificació per al 2000; [ii] la gentrificació per al 2010; [iii] la gentrificació durant les dècades dels anys 2000 i 2010) en cada unitat geogràfica petita de cada ciutat. Per a estimar-ne les associacions, hem desenvolupat un model espacial jeràrquic bayesià per a cada ciutat i període temporal de gentrificació (és a dir, un màxim de tres models per ciutat). Més de la meitat dels nostres models han mostrat que els parcs -juntament amb altres factors com ara la proximitat al centre urbà- estan associats positivament amb els processos de gentrificació, sobretot en el context nord-americà, excepte les ciutats postindustrials desinvertides històricament negres amb molts terrenys erms. A més a més, hem vist que en la meitat dels nostres models els espais recreatius i les vies verdes recentment designades s'associen negativament amb els processos de gentrificació, sobretot si es consideren durant el 2000s i el 2010s i als EUA. Mentrestant, pel que fa a nous jardins, espais recreatius i camins verds, la nostra investigació mostra resultats mixtos (algunes associacions positives, altres negatives i d'altres sense efecte). Tenint en compte els beneficis ambientals i sanitaris dels projectes de renaturalització urbana, les ciutats haurien de continuar invertint per millorar l'accés als parcs alhora que implementen polítiques verdes anti-desplaçament i inclusives.
Idioma originalAnglès
Número d’article104035
Pàgines (de-a)104035
RevistaEnvironmental Research Letters
Volum17
Número10
DOIs
Estat de la publicacióPublicada - 1 d’oct. 2022

SDG de les Nacions Unides

Aquest resultat contribueix als següents objectius de desenvolupament sostenible.

  1. ODG 3 – Bona salut i benestar
    ODG 3 – Bona salut i benestar
  2. ODG 7 – Energia neta i assequible
    ODG 7 – Energia neta i assequible
  3. ODG 9 – Indústria, innovació i infraestructures
    ODG 9 – Indústria, innovació i infraestructures
  4. ODG 11 – Ciutats i comunitats sostenibles
    ODG 11 – Ciutats i comunitats sostenibles

Com citar-ho