Experiences of water poverty in the metropolitan area of Barcelona: implications for the Global North

La pobresa de l'aigua, entesa principalment com un problema d'assequibilitat, és cada vegada més important als països desenvolupats. Càrrega les llars vulnerables amb deutes creixents o els priva d'aquest recurs fonamental. Davant aquesta amenaça, les famílies poden modificar els seus hàbits per reduir el consum i també cercar ajuda per reduir l'import de la factura de l'aigua. Ambdues estratègies impliquen esforços estressants, sovint agreujats per esdeveniments inesperats com ara la pandèmia COVID-19. En aquest article, utilitzant entrevistes semiestructurades amb 35 llars vulnerables en una ciutat obrera prop de Barcelona, combinem una avaluació quantitativa dels hàbits d'aigua a casa amb una anàlisi qualitativa d'estratègies per reduir els costos de les factures de l'aigua. Els resultats revelen un fort compromís amb l'estalvi d'aigua però xoquen amb les necessitats domèstiques essencials, particularment pels infants. Les persones enquestades lamenten que malgrat l'intens estalvi d'aigua, les factures es mantenen elevades, atesa la percepció de la despesa de l'aigua i l'accés limitat a subvencions. En resum, abordar el problema de la pobresa de l'aigua des de l'experiència subjectiva dels qui lluiten contra ella en la seva vida diària permet identificar situacions on el confort físic i mental bàsic dels més vulnerables es troba sota una pressió severa. Aquestes experiències i percepcions estan vinculades amb processos sociopolítics i econòmics com ara l'acumulació per despossessió o la modernització ecològica, que contribueixen a la pobresa de l'aigua.