Exclusio propter dotem: Los pactos de renuncia a la legítima futura en el derecho romano

A l'època medieval, a Catalunya, com a França i a Itàlia, era comú excloure de la successió paterna les filles que eren dotades. L'exclusio propter dotem era contrària als principis del dret romà. Amb la recepció del dret romà va ser necessari salvar aquest impediment. A Catalunya es va recórrer al dret canònic, en el qual, segons la Decretal sisena de Bonifaci VIII, de 1298, el pacte de renúncia de la filla dotada era vàlid si es prestava jurament en aquest sentit. A França, l'evolució i el procés de romanització d'aquell dret va ser diferent en la regió de droit non écrit (nord de França) de la regió de droit écrit (sud de França). Per una banda, el costum va ser la font de legitimació de la institució a la regió del nord de França, on regia el droit coutumière. De l'altra, al sud de França estava vigent el dret escrit i influenciat pel dret romà. A Itàlia, com al sud de França, la font legitimadora va ser l'estatut municipal.