TY - JOUR
T1 - Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català
AU - Cabré, Teresa
AU - Mateu, Jaume
N1 - Aquest treball s’ha beneficiat d’un ajut del Ministerio de Educación y Ciencia PB93-0893-C04-04 (Teresa Cabré), d’una beca d’investigació de la Generalitat de Catalunya (Jaume Mateu) i d’un ajut de la Generalitat de Catalunya 1995SGR-00486 i de la Xarxa Temàtica (XT 94-48) (T. Cabré i J. Mateu). Voldríem donar les gràcies a C. Picallo, G. Rigau i X. Villalba pels seus comentaris i suggeriments
PY - 1998/1/1
Y1 - 1998/1/1
N2 - En aquest article s'estudien els trets estructurals més rellevants de la sintaxi i la semàntica de dues classes de «verbs psicològics» del català, els verbs transitius causatius (e. g. , alegrar) i els verbs intransitius estatius (e. g. , agradar). Un dels objectius principals és també deixar clar que la majoria dels parlants nadius del català tenen la doble possibilitat d'usar verbs com ara sorprendre, preocupar o molestar com a transitius o intransitius, tot i que l'ús intransitiu continua essent negligit pel diccionari normatiu del català, el DIEC. Es demostra que hi ha una clara motivació darrera d'aquesta alternança suposadament lliure: quan els verbs del tipus sorprendre tenen un ús transitiu, aleshores la seva conducta sintàctica i semàntica és idèntica a la dels verbs del tipus alegrar, mentre que, quan tenen un ús intransitiu, es comporten com els verbs del tipus agradar. D'altra banda, les gramàtiques o els diccionaris sobre el català normatiu accepten com a formes normatives aquelles que són clarament agramaticals per als parlants del català. Aquest és el cas de verbs com ara interessar o desagradar, els quals han estat entrats en el DIEC com a verbs transitius. Queda clar, doncs, que els lexicògrafs o les gramàtiques del català (normatiu) no haurien de continuar negligint les contribucions dels lingüistes teòrics.
AB - En aquest article s'estudien els trets estructurals més rellevants de la sintaxi i la semàntica de dues classes de «verbs psicològics» del català, els verbs transitius causatius (e. g. , alegrar) i els verbs intransitius estatius (e. g. , agradar). Un dels objectius principals és també deixar clar que la majoria dels parlants nadius del català tenen la doble possibilitat d'usar verbs com ara sorprendre, preocupar o molestar com a transitius o intransitius, tot i que l'ús intransitiu continua essent negligit pel diccionari normatiu del català, el DIEC. Es demostra que hi ha una clara motivació darrera d'aquesta alternança suposadament lliure: quan els verbs del tipus sorprendre tenen un ús transitiu, aleshores la seva conducta sintàctica i semàntica és idèntica a la dels verbs del tipus alegrar, mentre que, quan tenen un ús intransitiu, es comporten com els verbs del tipus agradar. D'altra banda, les gramàtiques o els diccionaris sobre el català normatiu accepten com a formes normatives aquelles que són clarament agramaticals per als parlants del català. Aquest és el cas de verbs com ara interessar o desagradar, els quals han estat entrats en el DIEC com a verbs transitius. Queda clar, doncs, que els lexicògrafs o les gramàtiques del català (normatiu) no haurien de continuar negligint les contribucions dels lingüistes teòrics.
UR - https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=230734
M3 - Article
SN - 1138-5790
VL - 2
SP - 65
EP - 81
JO - Quaderns. Revista de Traducció
JF - Quaderns. Revista de Traducció
ER -