Entre árabe y latín en los textos medievales

Les llengües àrab i llatina són presents a l'edat Mitjana en els processos científics i religiosos de cristians i musulmans en especial en tres àrees d'estudi. 1. La primera traducció llatina de l'Alcorà la va realitzar Pere el Venerable, Abat de Cluny el 1142-1143 integrant un equip de persones amb domini del llatí i l'àrab que van posar a disposició del món llatí el coneixement dels llibres religiosos de l'islam i la seva posterior refutació des del punt de vista cristià. 2. La predicació i conversió dels musulmans fou un centre principal d'atenció del Papat en les relacions amb el món musulmà que havia eliminat al cristianisme d'Orient i el Nord d'Àfrica fins a la Península Ibèrica. Les Butlles papals donan fe del seu interès en establir relacions i procurar la conversió dels seus adeptes formant religiosos en la llengua àrab per a cobrir aquestes necessitats. 3. La ignorància del coneixement científic l l'absència de mitjans per a superar aquestes deficiències impulsà l'apropament dels cristians a les ciències dels àrabs mitjançant l'aprenentatge de la llengua àrab i l'accés als seus centres de saber, entre els quals destaca Toledo i els molts savis que hi visqueren.