Resum
Si bé s'ha estudiat com canvia l'accentuació dels verbs en companyia de pronoms febles en mallorquí, menorquí i en la varietat de Formentera, el Centre de Lingüística Teòrica i la Universitat de París han investigat el cas de l'eivissenc. En aquest mateix context, han vist que l'accent no varia, però que sí que ho fa en infinitius de la segona conjugació (acabats en -er i -re) i si l'arrel dels verbs acaba amb -u. Ambdós casos són especials per aquest dialecte, cosa que posa en relleu la diversitat del català i les seves connexions orals i escrites.
Idioma original | Català |
---|---|
Revista | UAB Divulga |
Estat de la publicació | Publicada - 2020 |