Els cicles mítics del teatre d’albert mestres

Albert Mestres (Barcelona, 1960) és un dels autors més sòlids i originals de la dra-matúrgia catalana actual. El seu teatre dialoga eclècticament i desinhibida amb els refe-rents cultes i populars, i les tradicions literàries, artístiques i filosòfiques d’allò més heterogènies. Bona part dels seus textos s’inspiren en la rica tradició de la mitologia gre-coromana per fer-ne una recreació lliure en clau actual. Poden agrupar-se en tres cicles mítics: a) l’homèric, centrat sobretot en La ilíada i L’odissea d’Homer (La bufa, 1714. Homenatge a Sarajevo i Aquil·les o l’estupor); b) el tràgic, que parteix dels tres grans tragediògrafs grecs, Èsquil, Sòfocles i Eurípides (Dramàtic, Temps real, Farsa, odola, Dos de dos, un altre Wittgenstein, si us plau o L’holocaust, una història de Catalunya i Confinament), i c) l’òrfic, amb Teogonia d’Hesíode i Les metamorfosis d’Ovidi com a referents principals (Contes estigis o el cabaret dels morts i orfeu i Eurídice).