Els cicles mítics del teatre d'Albert Mestres

Albert Mestres (Barcelona, 1960) és un dels autors més sòlids i originals de la dramatúrgia catalana actual. El seu teatre dialoga eclècticament i desinhibida amb els referents cultes i populars, i les tradicions literàries, artístiques i filosòfiques d'allò més heterogènies. Bona part dels seus textos s'inspiren en la rica tradició de la mitologia grecoromana per fer-ne una recreació lliure en clau actual. Poden agrupar-se en tres cicles mítics: a) l'homèric, centrat sobretot en 'La Ilíada' i 'L'Odissea' d'Homer ('La bufa', '1714. Homenatge a Sarajevo' i 'Aquiŀles o l'estupor'); b) el tràgic, que parteix dels tres grans tragediògrafs grecs, Èsquil, Sòfocles i Eurípides ('Dramàtic', 'Temps real', 'Farsa', 'Odola', 'Dos de dos', 'Un altre Wittgenstein, si us plau o L'holocaust', 'Una història de Catalunya' i 'Confinament'), i c) l'òrfic, amb 'Teogonia' d'Hesíode i 'Les metamorfosis' d'Ovidi com a referents principals ('Contes estigis o el cabaret dels morts' i 'Orfeu i Eurídice').