El trasllat d’endotopònims ídixs en la traducció literària

En aquest estudi s’han extret 387 topònims de 64 textos literaris ídixs traduïts a l’anglès, el francès, el castellà i el català. S’han comparat amb les formes ídixs tal com apareixen a les obres originals i s’han identificat les tècniques de traducció emprades. L’examen mostra que en el trasllat d’endotopònims ídixs sense equivalents en la llengua d’arribada sovintegen les interferències de terceres llengües. Tenint en compte l’especificitat de la toponímia ídix i diverses perspectives traductològiques sobre el trasllat de topònims, argumentem que aquesta pràctica és problemàtica perquè invisibilitza l’arrelament territorial de les comunitats idixòfones de l’Europa central i de l’est i, a més, resulta incoherent amb el tractament donat als antropònims i als referents culturals en les mateixes traduccions. Sobre aquesta base, es proposa una estratègia alternativa per a traslladar els endotopònims ídixs que no tinguin un equivalent en la llengua d’arribada.