El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència: La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud

L’article examina de manera crítica la temporalitat pròpia de la narració capitalista occidental, caracteritzada per l’oposició entre passat, present i futur, i que Heidegger va anomenar «temps vulgar»: lineal, unívoc, segmentat, veloç i accelerat. En tant que éssers simbòlics, conformats individualment i col·lectiva per narracions, trobem cabdal proposar una temporalitat alternativa –en part d’inspiració oriental, en part provinent de la filosofia i la crítica de la cultura–, que entén el temps com un procés circular, i que ens dota de nous recursos per narrar l’experiència, generar imaginaris i construir-nos des de l’empatia, l’alteritat o la transcendència en les nostres comunitats. En una segona part, l’article esdevé un estudi del cas exemplar: presentem una anàlisi del mètode de treball de La Conquesta del Pol Sud, concretament de la seva trilogia Nadia/Claudia/Raphaëlle, feta des de la discussió conceptual prèvia. Després d’analitzar els seus muntatges i de mantenir-hi diverses entrevistes, la proposta que presentem es desplega en tres plecs: com percebem el temps, com narrem l’experiència i com fem servir el llenguatge. Considerem que les indústries discursives, i dins d’aquestes el periodisme, com a disciplina simbòlica que vehicula relats amb narracions, s’han de preguntar per la idea de temps que imposen i quines implicacions té en els imaginaris que habiten les comunitats. Com podem desmuntar aquest temps, cada vegada més veloç? Com podem imaginar, amb una altra temporalitat, noves narracions?