El paisatge vegetal dels Monegros : assaig d'interpretació

El caràcter de la vegetació de la plana central de la depressió de ]'Ebre esti marcat per alguns fenòmens notables. La inversió tèrmica en primer lloc, dóna peu a una influència muntanyenca, reflectida en diverses especies, la més notable Juniperus thurifera. La topografia afecta a la circulació de l'aire i a l'existència o no de turbulències, que eliminen l'efecte d'inversió així que es passa a zones de relleu torrencial. En segon lloc, les característiques del relleu originen estructures catenals que responen a gradients d'humitat edifica i de salinitat d'efectes contraposats. La presència de sols grisos subdesèrtics sembla contrària a I'existència d'una "clímax" forestal en temps relativament recents. El paisatge de la zona central de la depressio, avui força transformat, s'interpreta a la vista d'aquests factors i de les dades florístiques, fitosociològiques i corològiques de la bibliografia, com un complex pluritessel·lar de causa edifica, lligada a la morfologia del relleu. La dominància del Rhamno-Quercetum cocciferae hi deu haver estat sempre parcial i J. thurifera ha pogut ocupar només alguns llocs privilegiats del mosaic. Pinus halepensis resta confinat a les elevacions o a les zones d'influència fluvial lliures d'inversió que voregen la plana, juntament amb la major part d'espècies de màquia. Per tant, s'accepta la idea d'una vegetació terminal de màquia amb pi blanc als voltants de la plana central, mentre que aquesta deu haver estat sempre parcialment desforestada des de la fi de la darrera glaciació, i quasi sempre en realitat des de finals del Miocè, trobant-se avui en regressió per l'erosió de la conca i el rescalfament climàtic, si bé alguns elements de caràcter estepari s'han estès per la degradació de la xero-gamga com a conseqüència de l'acció humana.