El estudio de los incendios forestales como contribución al conocimiento de la arqueología del paisaje de montaña

Títol traduït de la contribució: L'estudi dels incendis forestals com a contribució al coneixement de l'arqueologia del paisatge de muntanya

Marc Sánchez Morales, Sara Rodríguez Coteron, Ramon Pérez-Obiol, Albert Pèlachs, Jordi Nadal Tersa, Juan Carlos García Codron, Raquel Cunill Artigas, Virginia Carracedo Martín, Salvador Beato Bergua, Anna Badia

Producció científica: Contribució a una revistaArticleRecercaAvaluat per experts

Resum

L’estudi dels incendis forestals del passat ha permès posar en relleu la importància del foc en la configuració dels paisatges de les zones de muntanya des de l’inici de l’Holocè. Les formacions vegetals associades a les cremes regulars i les pertorbacions provocades en el paisatge han evolucionat alhora que les activitats humanes es transformaven i s’adaptaven als canvis ambientals. En els últims anys, diferents tècniques paleobotàniques emmarcades en la geohistòria ambiental han ressaltat la importància dels treballs pluridisciplinaris. Concretament, s’ha vist la necessitat de complementar i contrastar els indicadors relatius a les plantes llenyoses, com ara el pol·len i els palinomorfs no pol·línics. Per exemple, les condicions sedimentàries dels llacs i les torberes han permès l’estudi de macrocarbons (> 150 μm) i microcarbons sedimentaris (< 150 μm) interpretats a escala de cada vall. En els sòls, la pedoantracologia (> 400 μm) ha aportat informació espacial local i relativa a la composició d’espècies llenyoses. Així mateix, les marques de foc en els anells de creixement dels arbres són una opció per ajustar algunes cronologies. Aquest treball té com a objectiu valorar quines aportacions es poden fer des de la geografia històrica ambiental que siguin útils per a l’arqueologia del paisatge de muntanya. Per fer-ho, s’han revisat les principals tècniques paleobotàniques per a l’estudi dels incendis del passat en les zones de muntanya, es debat sobre la precisió espacial i temporal dels carbons segons la seva grandària i la tècnica de mostreig emprada i es discuteix com distingir els senyals climàtics i humans en els incendis forestals. Els principals resultats apunten al fet que els incendis naturals han cremat tot tipus de paisatges amb independència de la formació vegetal. La quantitat de biomassa disponible a cada moment s’ha demostrat que ha estat un factor determinant de la intensitat dels incendis. Finalment, la combinació de carbons sedimentaris i indicadors pol·línics suggereixen que han existit focs provocats per l’acció humana des de l’inici del Neolític, mentre que encara no queda clar si els incendis que van haver-hi en temps pretèrits van tenir influència antròpica o no.
Títol traduït de la contribucióL'estudi dels incendis forestals com a contribució al coneixement de l'arqueologia del paisatge de muntanya
Idioma originalSpanish
Pàgines (de-a)111-126
Nombre de pàgines16
RevistaTreballs d'arqueologia
Volum26
DOIs
Estat de la publicacióPublicada - 11 de des. 2023

Fingerprint

Navegar pels temes de recerca de 'L'estudi dels incendis forestals com a contribució al coneixement de l'arqueologia del paisatge de muntanya'. Junts formen un fingerprint únic.

Com citar-ho