Resum
Aquest article parteix de la base que el treball en l’entorn digital no modifica la naturalesa de la relació laboral. Des d’aquesta perspectiva, argumenta algunes de les raons per les quals la flexibilitat no es pot considerar una característica inherent del treball amb dispositius TIC. En la mesura que el dret a la desconnexió cerca garantir el descans del treballador sense renunciar a la flexibilitat, altera la correlació de drets i deures pròpia del contracte de treball i resulta una mesura ineficaç pel que fa a l’objectiu del descans. Partint de la base que la legislació sobre desconnexió ha de mantenir els fonaments de la relació laboral, l’article utilitza una potencial obligació de desconnexió remota de l’empresari com a estudi de cas per identificar els reptes més importants als quals la normativa hauria de donar resposta. La idea és avançar en els aspectes rellevants per tal que puguin ser útils en futures mesures.
Títol traduït de la contribució | ¿Derecho a la desconexión u obligación empresarial de desconexión remota? : Retos legislativos desde la perspectiva laboral |
---|---|
Idioma original | Català |
Nombre de pàgines | 13 |
Revista | Revista de Internet, Derecho y Politica |
Número | 36 |
DOIs | |
Estat de la publicació | Publicada - 5 d’abr. 2022 |
Paraules clau
- dret a la desconnexió
- relació laboral
- jornada laboral
- treball digital