Resum
Les polítiques d'austeritat han reduït significativament els marges de negociació de la política social en el context del diàleg social tripartit. D'aquesta manera, els governs d'Espanya i Itàlia han seguit una política de transferència del risc cap a l'àmbit territorial i local. És precisament en aquests àmbits on s'implementen les polítiques d'ingressos dirigides a esmorteir situacions de pobresa severa. Com a resultat en l'actualitat el sistema d'ingressos mínims està desarticulat i fragmentat, caracteritzat per una escassa coordinació vertical (entre els diferents nivells de govern) i horitzontal (entre els actors), tant a Espanya com Itàlia. En qualsevol cas, s'observa com el discurs de la “inclusió activa” s'ha estès als dos països, encara que amb diferent èmfasi. La política d'ingressos mitjançant subsidis i ajudes ha estat lligada a la condicionalitat de l'activació dels aturats. El principi de condicionalitat és una tendència vinculada a l'exigència de formació, disponibilitat i d'acceptació de qualsevol oferta de treball. La devaluació competitiva dels salaris i la condicionalitat són dos poderosos instruments de disciplina social orientada cap a la reducció del cost laboral i de la protecció social.
Títol traduït de la contribució | Desocupació i política de "ingressos adequats" a Espanya i Itàlia |
---|---|
Idioma original | Espanyol |
Pàgines (de-a) | 94-112 |
Nombre de pàgines | 19 |
Revista | Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales |
Volum | 3 |
DOIs | |
Estat de la publicació | Publicada - 11 de nov. 2016 |
Keywords
- Diàleg social
- Pobresa
- Ingressos adequats
- Transferència risc
- Inclusió activa
- Desocupació