Resum
Aquest article té com a objectiu reconèixer que la geografia urbana crítica i l’ecologia política urbana (EPU) poden proporcionar eines analítiques per incorporar completament la dimensió social als sistemes urbans de drenatge sostenible (SUD), superant les enteses ageogràfiques i despolititzades de les transicions sostenibles de les aigües pluvials. La teoria de les transicions de la sostenibilitat ha contribuït significativament, a través del seu marc sociotècnic, als discursos de governança, infraestructura i gestió del nou paradigma de les aigües pluvials d’amenaça a recurs. No obstant això, falla a l’hora de reconèixer les complexitats que les dinàmiques geogràfiques, històriques i polítiques introdueixen en aquest procés a mesura que sorgeixen preguntes sobre per què, com i per a qui les aigües pluvials es converteixen en un recurs. L’article sosté que l’EPU pot oferir informació sobre per què i com les transicions de drenatge poden tenir lloc en contextos específics, considerant aspectes de sostenibilitat, equitat social, justícia i democràcia.
Idioma original | Anglès |
---|---|
Pàgines (de-a) | 363-391 |
Nombre de pàgines | 30 |
Revista | Documents d' Analisi Geografica |
Volum | 68 |
Número | 2 |
DOIs | |
Estat de la publicació | Publicada - 18 de maig 2022 |