Bastint l'antifranquisme de masses. La JCC més enllà de la Gran Barcelona, 1962-1976

La irrupció d'una mobilització obrera i estudiantil de nou tipus en els anys cinquanta va imposar un canvi en l'estratègia de lluita dels comunistes envers el franquisme. El treball entre les masses va anar guanyant complexitat i, juntament amb l'obrer, el front estudiantil va cobrar protagonisme. Al llarg dels anys seixanta, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) van realitzar un esforç organitzatiu -i no solament propagandístic- per tal d'ampliar llur influència cap aquests i altres sectors: als previs, s'hi sumaren el de comarques, el camperol o el de dones. Entre aquests, un dels que centraria els seus esforços va ser el treball entre el jovent a través de sengles organitzacions juvenils: la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) i, en terra catalana, la Joventut Comunista de Catalunya (JCC). Aquest article ressegueix el desenvolupament del moviment juvenil que els comunistes van impulsar i liderar a Tarragona des de l'inici de la dècada dels anys seixanta fins a la seva sortida a la superfície, el 1976.