Association of Liver Damage and Quasispecies Maturity in Chronic HCV Patients : The Fate of a Quasispecies

La diversitat viral i la progressió de la malaltia en infeccions cròniques, i particularment com l'estructura quasispecies afecta el tractament antiviral, segueixen sent problemes clau sense resoldre. Estudis anteriors mostren que la fibrosi hepàtica avançada en infeccions virals a llarg termini està relacionada amb taxes més elevades de fracassos del tractament antiviral. A més, el fracàs del tractament s'associa amb una alta aptitud quasispecies, cosa que indica una major diversitat viral i adaptabilitat. Com a resultat, poden aparèixer variants resistents, reduint l'eficàcia del retractament i augmentant les possibilitats de recaiguda viral. A més, l'ús d'un agent mutagen en monoteràpia pot accelerar l'evolució del virus cap a una estructura quasispecies plana. Aquest estudi examina 19 pacients crònics amb VHC que van fracassar els tractaments antivirals d'acció directa (DAA), utilitzant NGS per analitzar la seva estructura quasispecies en relació amb la fibrosi com un marcador de durada de la infecció. Els resultats mostren que el VHC evoluciona cap a una estructura quasispecies plana al llarg del temps, portant també a danys hepàtics avançats (fibrosis F3 i F4/cirrhosis). Basant-nos en les nostres troballes i investigacions prèvies, proposem que l'estructura quasispecies d'aptitud plana és la fase final de qualsevol quasispecies en infeccions cròniques llevat que sigui eradicada. Com més persisteixi la infecció, menors seran les possibilitats d'aconseguir una cura. De manera interessant, aquesta troballa també pot ser aplicable a altres infeccions cròniques i resistència als medicaments en càncer.