Air leak syndrome in animals : definition and pathogenesis

La síndrome de fuga aèria (ALS) es descriu en la medicina humana com una constel·lació de trastorns clínics que inclouen pneumomediastí, pneumopericardi, emfisema intersticial pulmonar, pneumotòrax, pneumoperitoneu, neumorretroperitoneu i emfisema subcutani. La patogènesi d'ALS depèn de l'anatomia del mediastí i les seves associacions amb els teixits connectius toràcics, abdominals i cervicals, així com un fenomen físic anomenat efecte Macklin. Diverses espècies animals desenvolupen diverses combinacions d'aquestes lesions, tot i que ALS no s'ha reconegut en animals. Tanmateix, aquest terme ajuda als patòlegs a abordar aquesta compilació de malalties. L'objectiu d'aquest estudi retrospectiu és il·lustrar exemples d'ALS en animals seleccionant arbitràriament 13 casos en gossos, gats, pinnípedes, llúdrigues marines i marsopes. ALS es pot classificar en tres grups basats en l'etiologia: iatrogènica, secundària o espontània. ALS iatrogènic va ser diagnosticat en dos gats amb laceració traqueal després de la intubació endotraqueal. La segona ALS es va identificar en dos gossos, un amb síndrome de dificultat respiratòria aguda i l'altre a causa de la migració d'espiga de gespa. La segona ALS en pinnípedes es va diagnosticar després del parasitisme pulmonar sever, pneumònia urèmica i perforació esofàgica. Els altres mamífers marins van desenvolupar ALS després d'un trauma. L'ALS espontani també es va diagnosticar en un gat i un gos sense cap causa aparent de predisposició.