A Mark of Specificity in Indefinite Nominals

M. Carme Picallo i Soler

Producció científica: Contribució a revistaArticleRecercaAvaluat per experts

Resum

En aquest article es defensa la proposta de Diesing (1992) que els indefinits no poden rebre un tractament uniforme de variables o de quantificadors. L'evidència empírica a favor d'aquesta afirmació es basa en la posició dels adjectius qualificatius en els sintagmes determinants indefinits del català. Els adjectius qualificatius apareixen en posició prenominal si l'indefinit és específic, i en posició postnominal si és inespecífic. Es mostra, per tant, que la distinció entre indefinits específics i indefinits inespecífics té correlats sintàctics en llengües romàniques com el català.
Idioma originalAnglès
Pàgines (de-a)143-167
Nombre de pàgines25
RevistaCatalan working papers in linguistics
Volum4
Número1
Estat de la publicacióPublicada - 1994

Fingerprint

Navegar pels temes de recerca de 'A Mark of Specificity in Indefinite Nominals'. Junts formen un fingerprint únic.

Com citar-ho