Resum
La literatura catalana de la postmodernitat no és només la literatura d'alta creació, sinó la dels gèneres, que a més ocupa múltiples nivells des de la pura fórmula a la mateixa alta creació literària. Entre els gèneres sense dubte és la novel.la de detectius la que més ha crescut recolzada en el seu ús del realisme, que li ha ajudat a ser rebuda amb relativament pocs prejudicis. En aquest treball, però, es considera el cas de la ciència-ficció, gènere que ha crescut notablement en català en les últimes dècades gràcies al treball de les noves editorials independents i d'un fàndom petit però molt actiu però que no sembla encara gaudir de suficient prestigi. Com passa a totes les llengües la ciència-ficció catalana s'enfronta, però, al problema de la seva gran dependència de l'entorn anglòfon des del que aquest gènere es projecta al món, i al problema afegit de la recança dels lectors catalans a gaudir de la seva lectura sense prejudicis. A més, la seva projecció internacional mitjançant la traducció és pràcticament inexistent. Aquest treball fa un repàs d'aquestes qüestions i, sobre tot, esbrina com exactament han entrat els autors anglòfons a l'àmbit català investigant d'una banda com s'han gestionat les traduccions i de l'altra com han influït els seus textos en els autors més reconeguts.
| Idioma original | Català |
|---|---|
| Títol de la publicació | Literatura catalana de la postmodernitat II. Gèneres de no-ficció, poesia, literatura dramàtica, experimentalisme i recepció. Eds. Jordi Marrugat, Víctor Martínez-Gil i Núria Santamaria |
| Lloc de publicació | Barcelona : |
| Pàgines | 1325-1348 |
| Nombre de pàgines | 24 |
| Edició | 2025 |
| ISBN (electrònic) | 978-84-10202-60-3 |
| Estat de la publicació | En premsa - 2025 |
Com citar-ho
- APA
- Author
- BIBTEX
- Harvard
- Standard
- RIS
- Vancouver