Transformacions assistencials i tecnologies mèdiques en la medicina colonial nord-africana espanyola del segle XX

Un dels trets característics del procés de consolidació de l'actual model mèdic és la rellevància que cobra la tecnologia (en la seva triple dimensió material, d'ús i de coneixement). El seu impacte resulta evident en el desenvolupament assistencial hospitalocèntric durant el segle XX i suposa una reconducció de les relacions amb els malalts que produeix canvis culturals. En aquesta dinàmica juguen un paper destacat els elements retòrics amb els que es persegueix l'acceptació i la popularització dels nous enfocs. Proposem abordar amb cert detall la història d'aquest procés a Espanya, combinant un enfoc nacional (programa de construccions hospitalàries de l'Assegurança Obligatòria de Malaltia; publicitat a les revistes mèdiques de la primera meitat del segle; anàlisi de la presència de la tecnologia sanitària al NO-DO de la segona meitat del segle) amb exemples locals (desenvolupament de serveis de base tecnològica en centres d'Alacant i Granada; històries de vida sanitària de dones de més de 65 anys). L'abordatge de la peripècia històrica de la medicina colonial espanyola a l'Àfrica, per la major diversitat cultural dels seus participants i el caràcter d'experiència tancada, permetrà precisar els trets del procés.