Tiolats metàl·lics, metalotioneines i la seva aplicació al segrest de metalls pesants.

En base al comportament dels aminotiols com a lligands tiol monofuncionals i a l'àmplia experiència del grup en la química d'aminotiolats metàlics es pretén aprofundir experimentalment i teòricament en aspectes estructurals poc coneguts d'aquests complexos o d'espècies pròximes com tiolats o sulfurs, així com en les seves possibles aplicacions. Es proposa: a) obtenir i caracteritzar estructuralment cations macromoleculars de fórmula [XM\super II\nosuper y (SRH)\sub z\nosub ]\super n+\nosuper , on X= Cl\super -\nosuper , Br\super -\nosuper , I\super -\nosuper , S\super 2-\nosuper , Se\super 2-\nosuper ; M= Zn\super II\nosuper , Cd\super II\nosuper , Hg\super II\nosuper; SRH= aminotiol en forma zwitteriònica \approx \super -\nosuper S\b ···\b0 N\super +\nosuper HR\sub 2\nosub ; n\super +\nosuper =2y - carga del anión X, 8 \leq y \leq \infty; b) optimitzar les condicions de síntesi de metalolligands de fórmula [L\sub 2\nosub M(\mu-S)\sub 2\nosub ML\sub 2\nosub ] on M= Pd, Pt; L\sub 2\nosub =dppe, bipy, en, caracteritzar-los estructuralment, estudiar per mètodes \i ab anitio\i0 la geometria de l'anell M\sub 2\nosub S\sub 2\nosub i obtenir derivats tals com [Cu\super II\nosuper {Pt\sub 2\nosub (\mu-S)\sub 2\nosub (dppe)\sub 2\nosub }\sub 2\nosub ]\super 2+\nosuper, com a model de centres actius en metaloproteïnes de Cu; c) analitzar per mètodes teòrics la influència de l'entorn de coordinació en la termodinàmica i cinètica de la reacció redox interna que afecta els tiolats de Cu\super II\nosuper; d) obtenir complexos metàlics d'aminoditiocarbamats, \super -\nosuper S\sub 2\nosub CN(R)-NR'\sub 2\nosub , i assajar la seva capacitat d'actuar com a precursors per al creixement de films cristalins de ZnS o CdS. Finalment, es pretén estudiar espectrofotomètrica i espectropolarimètricament la capacitat coordinant de metalotioneïnes recombinants silvestres o mutades, així com la dels seus fragments constituents \alpha i \beta,