Sistemes polifàsics de cabalgament i migració de fluids: comparació entre les cadenes dels Apenins Centre- Meridionals (Itàlia) i dels Pirineus Centre-occidentals (Espanya)

Les estructures més excel·lents dels Pirineus són els sistemes de encavalcaments, la geometria dels quals i cinemàtica estan bé definides en l'àrea d'estudi. Per a avançar en la interpretació de la cadena és necessari obtenir les dades que permetin establir els paràmetres físics sota els quals ha tingut lloc cadascun dels espisodis deformatius. Els Apenins, en el seu sector Centre-meridional constitueixen una cadena amb una notable complexitat de les trajectòries espai-temps. La geometria dels sistemes de encavalcaments, definida per mitjà de perfils sísmics, presenta alguns problemes difícils de resoldre amb les dades que es disposa. Alguns d'aquests problemes són la possible inversió dels moviments d'alguns sistemes de falles que van romandre actius al llarg de diferents episodis tectònics i el coneixement de les condicions físiques en les quals s'ha desenvolupat la deformació. Dels estudis que estan portant a terme els equips que sol·liciten el present projecte (Teixell, Durney i Arboleya, 1997; Ghisetti i Vezzani, 1997) sembla deduir-se que l'emplaçament dels mantells va estar relacionat amb la presència de fluids que van jugar un paper important en la determinació dels mecanismes de deformació, de manera que durant els episodis en els quals havia fluïts la deformació va ser fràgil, en canvi durant els períodes que la pressió de fluid s'anava acumulant, la deformació es va dur a terme per mecanismes de deformació dúctil. En ambdues cadenes tot sembla indicar que la deformació ha tingut lloc en la transició fràgil-dúctil, on la presència de fluids controla de manera precisa el desenvolupament de les estructures. En aquest projecte es pretén realitzar un estudi de les estructures d'escala meso i microscòpica que aportaran informació sobre les relacions temporals i els mecanismes de deformació que han actuat