Procesos de secularización entre las inmigrantes musulmanas en España

Entre les dones que emigran a Espanya, les magrebies són el grup més numbrós degut al creixent número de dones solteres o divorciades que decideixen emigrar soles per treballar en el nostre país, convertin-se moltes vegades en la principal font de ingresos de les seves famílies d'origen. Aquestes dones són de països on la religió islàmica representa la principal font de ligitimació dels còdis normatius que regulan la societat: des del codi civil Mudawana, que regula les realcions familiars, als codis d'honor i moral que sancionen el comportament i les relacions dels ciutadans, especialemt les de gènere i familiars. D'aquesta manera, les creencies i pràctiques religioses intevenen en gran mesura en la vida quotidiana i els projectes vitals de les persones. En el cas de la dona musulmana, la seva funció social es limita al àmbit domestic, com esposa i mare. inhibint la movilitat i el treball exterior femeni per interpretar-se com un abandonament o descuit de les obligacions familiars i un desafiament a la subordinació al marit i al patriarcat. L'emigració i posterior inserció laboral en una economia postindustrial, el contexte social i cultural d'un país occidental, trastocarà significativament la prespectiva que les dones immigrants tenen de l'Islam, incitando a una relativització de la moral i valors musulmans i una reformulació de les seves relacions de gènere i parentesc. Les conseqüencies d'aquesta decisió racional d'emigrar, sigui individual o por estrategia familiar, en la laïtcització de les creences religioses i morals de les dones musulmanes és, doncs, l'objectiu central d'aquesta investigació.