Pràctiques verbals en la comunicació intercultural. Estratègies i negociació del significat

El tema d'aquesta investigació és l'estudi de les pràctiques verbals en la comunicació intercultural des del punt de vista de la sociolingüística interaccional. En particular es proposa analitzar estratègies de negociació de significat en trobades entre persones d'origen indi i paquistanès amb persones autòctones en diverses ciutats de Catalunya. Els objectius generals són: (a) caracteritzar les estratègies més usuals de negociació del significat en interaccions interculturals; (b) explicar el paper de factors lingüístics i extralingüístics de la comunicació fallida i els malentesos que es produeixen en interaccions on s'alternen diverses llengües; (c) proposar un model que permeti entendre el procés dinàmic de creació d'identitats de grups immigrants indis i paquistanesos a partir de la trobada intercultural. Els objectius concrets consisteixen en: (a) proporcionar una anàlisi lingüística detallada i rigorosa per a esbrinar en quina mesura la comunicació intercultural pot considerar-se un fenomen individual, fruit de la interacció comunicativa, i no el resultat d'unes suposades diferències culturals en la forma de parlar; (b) mostrar com el procés de creació d'identitat per part d'indis i paquistanesos pot ser considerat com a producte del context social i de les circumstàncies en les quals aquests dos grups d'immigrants es veuen immersos i no una categorització social o ètnica prefixada. El marc teòric segueix els supòsits de l'interaccionisme simbòlic. La comunicació es concep com un procés dinàmic en el qual els significats es negocien sobre la marxa. Les idees de Bourdieu i Giddens aporten el marc social de referència per a dur a terme l'anàlisi. L'estudi de la comunicació intercultural es realitzarà a partir de transcripcions d'enregistraments àudio/vídeo en set contextos interculturals escollits