Percepció visual dels canvis de velocitat: una aproximació al processament de l'acceleració

En la nostra vida quotidiana, el cervell està contínuament integrant múltiples claus perceptives, principalment visuals encara que també d'altres modalitats, amb l'objectiu de guiar les nostres accions amb la major rapidesa i eficiència possible. Per a això, la informació sobre la velocitat d'un objecte és fonamental tant en el cas de l'automoviment (p.e. conducció de vehicles) com per als casos on els objectes s'aproximen (o allunyen ) de l'observador (p.e maniobres del vianant). El present estudi pretén doncs, aprofundir en el coneixement dels mecanismes visuals de l'ésser humà implicats en la detecció i estimació dels canvis en la velocitat i en el processament de la informació corresponent que és capaç de realitzar el nostre cervell en determinades condicions de pressió temporal (seguretat vial, tràfic aeri, etc.) A causa de l'avanç tecnològic dels últims anys, alguns mitjans de locomoció actuals suposen l'exposició a un entorn nou per al Sistema Visual (des d'ara S.V.) basat en fortes acceleracions (p.e. 3g en automòbils de carrera i fins 9g en avions com el F-16 o F-18 (Sanders, M.S. i Mc Cormick, I.J. (1993), p.635). Si bé és cert que no sembla haver evidència empírica que avali la possibilitat que el S.V. detecti l'acceleració quan es tracta de moviment extern a l'observador; si podem afirmar que el S.V. és capaç de detectar canvis en la velocitat sota certes restriccions. Els treballs experimentals sobre els mecanismes implicats en la percepció visual de la velocitat del moviment són nombrosos, però són escasses les investigacions que aborden l'estudi de la possibilitat de percebre visualment l'acceleració del moviment. En una revisió de les investigacions anteriors a 1966 es concloïa que, l'acceleració no podia ser percebuda directament pel s.V.; sinó que s'obtenia a partir de la comparança de dues velocitats instantànies en dos moments diferents