Nuevos sistemas de liberación controlada de iones inorgánicos para la remineralización de tejidos dentales

Durant les últimes dècades, el procés de la càries dental s'ha estudiat i entès més a fons. Així, l'ús de productes fluorats per a la higiene dental ha significat un pas endavant davant la lluita contra la càries dental. D'altra banda, les càries diagnosticades a temps es poden tractar mitjançant l'aplicació de productes reconstituents de naturalesa metàl·lica o sintètica. La superfície externa de l'esmalt de la dent sofreix un constant procés de dissolució o desmineralització i de reformació o remineralització. Així doncs, la superfície de la dent aquesta en un estat d'equilibri dinàmic amb l'entorn oral que l'envolta (placa, fluids, saliva, etc.) que comporta un constant moviment d'ions de la dent a l'entorn i viceversa: desmineralització Ca10(PO4)6(OH)2 + 8H+ ? 10Ca2+ + 6(HPO4)2- + 2H2O remineralización La càries dental apareix com a resultat del desplaçament de l'equilibri entre la remineralització i la desmineralització, cap a aquesta última a causa de l'addició de protons enmig. El procés cardiològic s'inicia per la dissolució del mineral dental pels àcids orgànics produïts per l'acció de la placa bacteriana sobre els carbohidrats ingerits, que solen ser àcid làctic i àcid acètic, o per la baixada del pH produïda per la ingestió d'aliments o begudes àcides. Aquests últims provoquen l'anomenada erosió dental que elimina les capes superficials de l'esmalt que, generalment, no pot ser reemplaçada mitjançant la remineralització habitual, provocant una lesió que pot no ser diagnosticada fins que s'ha realitzat un mal significatiu (&)