Novel·la catalana contemporània. Història i crítica

Estudi de la presència i funció de la novel·la a la Catalunya contemporània, com a gènere clau per a la configuració, a la societat sorgida de la Revolució Industrial, de les mentalitats i formes de vida. Es proposa analitzar el gènere des d'una doble perspectiva: 1) com a gènere literari: evolució formal, tendències i formes creatives entre 1862 i 1975; i 2) com a institució social, agent i exponent ideològic, que incideix en els diferents estrats socials. Des de la perspectiva dels estudis literaris, aquests objectius es concretaran en l'anàlisi de la teoria, de la crítica i de la producció novel·lística a Catalunya i de la recepció de les corrents teòriques i dels autors i obres estrangers. Des de la perspectiva historicosociológica, s'analitzarà el marc ideològic de la producció novel·lística i la penetració social del gènere. S'estudiarà, doncs, el sector editorial i el mercat novel·lístic, així com la incidència del gènere en la professionalització de l'escriptor, eix de la modernització de la vida social.