Modelos de transición y relaciones laborales. Estudio comparativo Méjico, Cuba y España

L'objectiu d'aquest estudi comparat es realitzar una aproximació a les relacions laborals durant el període de transició des de règims autoritaris o de partit únic a democràcies pluralistes. La transició espanyola i el seu procés de consolidació de la democràcia, constitueix avui un model de referència per a nombrosos països. Aquest cas es coneix com un exemple del model de transició denominat "genètic", de reforma pactada/ruptura pactada, que ha possibilitat una transició suau sense traumes socials importants. Aquesta qüestió es avui de singular importància a Mèxic i Cuba, ja que es troba en una fase de reconstrucció i consolidació del sistema polític en el primer cas i en el segon en fase de transició. A més a Mèxic i Espanya es ve registrant un procés d'integració de les seves respectives economies en un marc internacional més ampli; en el cas mexicà el tractat del Lliure Comerç (TLC) i en el cas espanyol el Tractat d'Adhesió a la Comunitat Europea que poden implicar processos econòmics i laborals similars. Això vol dir; requeriments de modernització, innovació tecnològica i de competitivitat per a les empreses; introducció de noves tècniques de gestió de la força de treball, així com transformacions en el model de relacions laborals i en el paper dels sindicats. No passa el mateix en cas cubà on la connexió amb l'economia internacional es més dèbil. Per aquest motiu, és de gran interès, tant polític com econòmic l'anàlisi comparat d'ambdós processos de transició e integració econòmica amb la finalitat d'observar les similituds i generalitats comunes que ens permetin esbossar alguns elements sobre un hipotètic model teòric sobre les transicions i la integració econòmica