Mecanismes centrals implicats en la facilitació de la resposta de l'eix hipotàlam pituitari adrenal després de situacions d'estrés crònic.

Encara que les evidències sobre la importància de l'estrès en l'aparició de multitud d'alteracions orgàniques i psicològiques, coneixem molt poc sobre els mecanismes centrals que controlen la resposta dels organismes a les situacions estressants i la seva capacitat d'adaptació a aquestes situacions. L'eix hipotàlam-pituitari-adrenal (HPA), per la seva utilitat com a marcador d'estrès i pel seu potencial patològic, és el sistema fisiològic millor estudiat en el camp de l'estrès. Aquesta posició clau s'ha accentuat després dels estudis més recents mostrant que el CRF, principal secretagog de l'ACTH, no sols juga un paper fonamental en el control de la resposta neuroendocrina, sinó també en el control de la major part de les respostes psicològiques i fisiològiques a les situacions estressants. Els estudis en rata han demostrat que l'exposició a situacions d'estrès crònic incrementa la resposta de l'eix als seus principals factors estimuladors (CRF, ACTH) i redueix l'eficàcia de la retroalimentació negativa exercida pels glucocorticoides, canvis tots ells que donen com a resultat una facilitació de l'activitat de l'eix HPA. Tot i així, no es coneixen ni els mecanismes centrals implicats en aquest procés de facilitació, ni el grau de similitud entre rates i humans en relació als canvis en l'eix HPA provocats per l'estrès crònic. L'objectiu del present projecte és, per tant, doble: 1) demostrar en rata la hipòtesi de que la facilitació que l'estrès crònic provoca a l'eix HPA estaria mitjançada pel propi CRF i localitzada fonamentalment a nivell d'amígdala (una estructura clau en el control de les emocions i la resposta a les situacions estressants) i llur connexió amb el nucli paraventicul·lar (PVN) de l'hipotàlam (origen dels secretagogs més importants de la ACTH, incloent-hi el CRF); 2) demostrar que els canvis perifèrics de l'eix HPA són similars en rata, en poblacions humanes sotmeses a estrès crònic (residents d'hospital) i en malalts afectes de depressió e