Mecanismes adaptatius de l'arrel al estrès iònic

En el present projecte s'estudien comparativament els efectes primaris de concentracions potencialment tòxiques d'ions metàl·lics sobre la fisiologia de les arrels de plantes amb marcades diferències en la seva resistència o tolerància en front a l'estrés iònic per a distinguir entre les alteracions que de forma específica confereixen major resistència o tolerància en front a l'estrés d'aquelles que causen múltiples efectes nocius secundaris. Induïnt inhibició del creixement radicular i respostes de defensa inespecífiques incapaces de protegir a la planta contra els efectes tòxics de l'alta concentració iònica. Les investigacions es centraran sobre tres tipus d'estrés iònic d'alt interés agronòmic i mediambiental, toxicitat per Al, per excés de Na+ i per contaminació amb metalls pesats (Zn i Ni), utilitzant en cada cas un plantejament experimental sota condicions rellevants des del punt de vista mediambiental. D'acord amb els últims avenços científics en aquests temes, les nostres investigacions en el cas de l'estrés per Al abordaran la qüestió del lloc de l'efecte tòxic primari, apoplast o simplast en àpexos radiculars mitjançant la tècnica de sonda de pressió cel·lular en relació amb els mecanismes d'exclusió de Al basats en la producció d'exudats radiculars i la regulació de creixement longitudinal de les arrels, utilitzant genotipus diferents de blat de moro procedents de zones tropicals. L'efecte d'alteracions del balanç iònic i hídric de les arrels en relació amb l'activitat de H+ - ATPasa del plasmalema i la regulació hormonal del creixement radicular en subespècies de Medicago arborea amb diferent tolerància a la salinitat seran el tema central de les investigacions sobre estrés iònic causat per excés de Na+. Les espècies capaces de hiperacumular i tolerar elevadíssimes concentracions tisulars de metalls pesats tals com "Thlaspi caerulescens" i "Alyssum pintodasilvae" s'utilitzaran per a l'estudi dels mecanismes de tolerancia a metalls pesat