Marcadors genétics de la conducta ansiosa en rates

Hem trobat recentment, utilitzant animals F2 derivats de dos ceps de rates consanguínies (les RHA i RLA, seleccionades psicogenèticament per respostes ansioses extremes), que certs llocs (i.e. "Quantitative trait loci" o QTLs) als cromosomes 1,3,5,6,10,15,19 i X influeixen en una sèrie de conductes relacionades amb l'ansietat (dos tipus de fòbies experimentals apreses i diverses respostes defensives innates davant de situacions noves i amenaçadores; Fernández-Teruel i cols (2002) Genome Research 12: 618-626). Encara que els resultats són molt suggeridors-en especial el QTL detectat al cromosoma 5- [per exemple, són consistents amb les teories actuals de la neuropsicologia de l'ansietat (Gray, J.A. and McNaughton, N. (2000). The Neurospsychology of Anxiety. OUP, Oxford), en realitat encara estem a l'avantsala del coneixement de l'arquitectura genètica de l'ansietat. Un pas endavant en aquesta direcció consisteix en replicar i estendre aquestes troballes amb rates heterogènies en les quals es dóna un elevat nivell de recombinació genètica, i utilitzant eines analítiques més sofisticades ja disponibles [Mott, R.; Talbot, Ch. J.; Turri, M.G.; Collins, A.C.; and Flint, J. (2000). A method for fini mapping quantitative trait loci in outbred animal estocs. PNAS, 97 (23): 12649-12654) que ens permetin un mapatge genètic amb molta major resolució (QTLs en intervals d'aproximadament 1 cm). L'anterior es considera un pas inicial necessari per a, en estudis posteriors, aconseguir aïllar aquells gens concrets que fan una contribució efectiva a l'ansietat: d'aquesta manera es pot dur a terme una investigació específicament dirigida cap a ells. En conclusió, per desmantellar l'arquitectura precisa de la genoma ansiosa és necessari definir els llocs que amb major probabilitat contenen els gens diana de l'ansietat. Per a això, una aproximació adequada pot ser la que proposem en el present projecte