Marc jurídic de la pràctica política en els orígens del constitucionalisme llatinoamericà, 1808-1840

La hipòtesi de partida del projecte accepta la dimensió eminentment jurídica del procés d'independència dels futurs estats i la subsistència en aquests de la doble herència institucional, colonial i gaditana, en les seves pràctiques polítiques. En altres paraules, l'acció política en el moment d'independència es canalitza jurídicament per l'esforç de trobar constitucions que donin resposta a tres problemes principals: a) la delimitació territorial de l'estat, tant externament (fronteres amb els estats veïns) com internament (divisions interiors en províncies o estats federats); b) la dimensió panamericana del liberalisme inicial, amb episodis com el Congrés de Panamà (1826) i les consegüents propostes d'articulació jurídica federal de tots els estats americans; c) l'establiment de transaccions polítiques entre, inicialment, criolls i peninsulars radicats a Amèrica; corrents monàrquics i