Manipulació, comunicació i emergència del símbol. Estudi comparat de nens normals i amb trastorns de desenvolupament

Una classe de retards de llenguatge són els d'índole cognoscitiva. Poden adscriure's a dèficit en la capacitat de simbolitzar. Les investigacions sobre la emergència del símbol i els seus pre-requesits han seguit fins avui la via oberta per Piaget. Aquesta perspectiva no considera la dimensió intermental que caracteritza l'ús social i més concretament l'adquisició del símbol. Es en aquest context on apareix com necessari estudiar les interaccions comunicatives nen-adult. La nostra investigació tracta de profunditzar en els inicis de la funció simbòlica anant més enllà del marc de Piaget, és a dir, incorporant aquells intercanvis ("joint activity formats" de Bruner) que es produeixen a partir dels 9-10 mesos (fase de la "intersubjectivitat secundària" de Trevarthen). Pretenem donar cabuda dins el marc teòric del símbol a ala seva dimensió motivacional i cooperativa. Estudiarem comparativament dos grups de nens: normals i amb retard idiopàtic. Un objectiu primordial es ampliar les bases per a la prevenció i tractament de les disfuncions del llenguatge