L'estat de les autonomies. Balanç del rendiment de les institucions autonòmiques, Espanya 1980-2000

Aquest projecte d'investigació pretén prosseguir la tasca de l'Equip de Rendiment Autonòmic (ERA), iniciada fa casi quatre anys, d' \b avaluació de l'Estat de les Autonomies a Espanya\b0 , a partir de l'anàlisi del que denominem rendiment institucional, en el període comprès entre 1980 i 2000. Els \b vint anys\b0 que pretenen analitzar-se, han estat anys \b de consolidació d'un sistema descentralitzat de poder a Espanya que no té precedent històric\b0 al nostre país. En vint anys, les autonomies hauran passat de no existir a controlar, si es segueix el ritme previst, més d'una tercera part del despesa pública del país; dirigir a prop d'un milió d'empleats públics; i aprovar i tractar de fer complir prop de tres mil lleis. Tot això des de institucions que dirigeixen dos centenars de presidents i consellers autonòmics i més d'un miler de parlamentaris. \b Les preguntes inicials\b0 que ens van guiar en la nostra primera investigació parcial (cobria 8 comunitats en els seus primers quinze anys d'existència: País Basc, Catalunya, Galícia, Andalusia, Castella-Lleó, Madrid, Navarra i Extremadura) estan encara vigents: \b ¿per a què han servit les autonomies a Espanya?; ¿Han valgut per al que es van crear?; ¿podem considerar-les plenament consolidades?; ¿quins factors expliquen les diferències de rendiment entre elles?\b0 ; l'existència de les institucions autonòmiques i la seva dinàmica de funcionament en aquests anys \b ¿han significat una "diferència en la realitat política, social i econòmica de les seves comunitats?\b0 En aquesta nova fase de la investigació, l' \b Equip de Rendiment Autonòmic\b0 pretén, per una part ampliar l'abast de l'estudi a les 17 autonomies, cobrir els seus primers vint anys d'existència, i avançar en una tipologia de CCAA a Espanya, que ens permeti distingir el seu grau de consolidació institucional i de autogovern, la seva \i policy style\i0 , el grau d'impacte de les seves polítiques, i la