Les cèl·lules epitelials com presentadores d'antígen: estudis funcionals de la prestació d'antígen exògen i d'autoantígen. Comparació del processament antígen entre cèl·lules epitelials

La diabetis mellitus insulino-dependent (IDDM) és una enfermetat autoimmune resultat de la destrucció selectiva de las cèl·lules beta pancreàtiques. Existeix evidència que suggereix que les cèl·lules T autorreactives tenen un paper molt important en dita destrucció, tot i que el factor que desencadena l'enfermetat està encara per determinar. Els pacients diabètics són capaços de generar una resposta cel·lular normal front a patògens, però la resposta autoinmune té característiques diferents: les cèl·lules T autorreactives responen a nivell baix i la resposta es manté al llarg d'anys. En IDDM, cèl·lules endocrines es converteixen en presentadores d'antigen al ser les dianes de l'atac autoimmune i expressen molècules involucrades en el processament i presentació d'antigen (MHC, B7, li, DM) . No obstant, l'expressió dels autoantigens (GAD,CpH, etc.) no està restringida a las cèl·lules beta. En aquest projecte postulem que el mecanisme de processament i presentació d'antigen en les cèl·lules endocrines en casos d'autoinmunitat és diferent a les cèl·lules presentadores d'antígen (APC), especialitzades en aquesta funció i que aquesta diferència pot ser clau en la modulació de la resposta T autoimmune. Per a això ens proposem estudiar la capacitat de presentació i processament d'autoantigen endogen i exogen de les cèl·lules endocrines en comparació amb APC "professionals" a cèl·lules T autoreactives. Realitzarem estudis morfològics per a caracteritzar intracel·lularment la via de processament i estudis funcionals en presentació d'antigen. L'estudi del processament i presentació de antigen en autoimmunitat permetrà conèixer millor els mecanismes moleculars i cel·lulars implicats en la patogènia de la diabetis tipus I.