La situació jurídica del menor: especial atenció als aspectes civils i processals

La reforma i publicació del nou Codi Penal ha profunditzat en el debat dels menors i la seva responsabilitat tant civil com penal. D'aquí, la necessitat d'elevar l'edat penal a divuit anys (art. 19 CP) i de que vegi la llum una llei de responsabilitat penal del menor que també reguli els aspectes civils d'aquesta responsabilitat. En connexió directa amb aquest replantejament i de la sensibilitat manifestada per la societat es va fer necessari reformar el Codi Civil -i, correlativament, la "Ley de Enjuiciamiento civil"- en virtut de la Llei orgànica 1/a996, de 15 de Gener, per a adequar la normativa a una realitat social que sol·licitava una major protecció dels menors. Sobre tot, en el supòsit més freqüent de mals tractes. Això va portar a la modificació substancial de la institució de l'acolliment i a instaurar com a necessària una fase de prova prèvia a l'adopció (l'acolliment preadoptiu) així com la modificació de diferents aspectes de les institucions de guarda-tutela i pàtria potestat- sempre pensant en l'interès del menor sotmès a ella. Es tracta, per tant, d'analitzar les reformes dutes a terme, fixar les regles jurídiques que regulen cadascuna de les institucions i revisar el sistema de protecció del menor a la llum de la tendent unificació normativa, a escala internacional, en relació amb les xarxes de pornografia infantil, prostitució i abusos a menors que presenten una vertent netament civil en ordre a la responsabilitat de llurs guardadors en front a tercers i en front als propis menors.