Itàlia i la introducció de la medicina moderna a Espanya: de G. Juanini (1636-1691) a G. Cervi (1663-1748)

Es pretén estudiar la participació d'Itàlia en la renovació mèdica espanyola durant les últimes dècades del regnat de Carles II d'Äustria, quan aparegué el moviment "novator", i el llarg regnat del seu successor, Felip V de Borbó, que abastà quasi tota la primera meitat del segle. La hipòtesi principal és que aquesta via de comunicació amb Europa no fou interrompuda amb la instauració a Espanya d'una dinastia francesa, els Borbons, sinó que continuà vigent al llarg del segle XVIII. L'influx italià va ser més evident en l'àmbit de la patologia i més dèbil en el de la cirurgia, a l'inrevés que la influència francesa. Les figures que delimiten cronològicament el període elegit són dos exponents destacats de la influència italiana, que fou més intensa en els medis cortesans -tertúlies i acadèmies- que en els medis universitaris tradicionals.