Exclusió social urbana a Espanya. Bases conceptuals i anàlisi

La transició de la societat industrial cap a la societat post-industrial està generant majors nivells de desigualtat social i l'emergència de noves realitats d'exclusió social. Tot això té un fort impacte sobre les configuracions socio-espacials urbanes. D'una banda, factors com l'atracció de la immigració, la fragilització de les xarxes comunitàries, la desestabilització de les estructures familiars tradicionals i la precarització de l'ocupació colpegen amb més força les ciutats i comporten l'emergència de nous col·lectius en situació de risc o exclusió social. Per altra banda, els col·lectius socials més vulnerables tendeixen a experimentar processos de segregació en l'espai urbà, concentrant-se en barris que acostumen a quedar fora de les dinàmiques de prosperitat de la ciutat. Ambdós processos, estretament lligats entre si, semblen estar manifestant-se en les principals ciutats espanyoles. Aquesta investigació té un doble objectiu: d'una banda, millorar el coneixement sobre el fenomen de l'exclusió social urbana a Espanya, en la seva doble dimensió social i territorial (les seves causes, característiques i condicionaments); per altra banda, esbrinar quin tipus de polítiques públiques afavoreixen els processos d'inclusió social dels barris en situació de multi-degradació i de les persones que habiten en ells. Per a portar a terme aquesta tasca, s'analitzaran les trajectòries històriques de conformació de les configuracions socio-espacials i les principals característiques substantives i procesuals de les polítiques d'inclusió social en cinc grans ciutats espanyoles: Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao i Murcia.