Evolució del paisatge i implementació territorial de la ciutat antiga al nord-est de la tarraconensis entre el període ibèric i l'alta edat mitjana

Es proposa l'estudi de les estratègies d'explotació del territori i l'estructuració i ocupació del paisatge rural antic des de la perspectiva de l'Arqueologia del Paisatge. Per a això es realitzaran anàlisis de territoris específics, dins de l'espai geogràfic del conventus Tarraconenses. L'estudi de la dinàmica dels paisatges ha de conduir a una millor comprensió del fenomen urbà de l'Antiguitat i de la seva implantació territorial, fent un especial recalcament en li fenomen evolutiu i l'herència que queda gravada sobre el territori, condicionant inqüestionable del futur. El projecte té doncs una perspectiva diacrònica, incloent cronològicament des de l'inici de l'època ibèrica (segon VII-VI aC) a l'Antiguitat tardana (VI-VII dc) i interdisciplinària, centrant-se en tres àmbits d'investigació: les formes històriques del territori, els modes d'explotació i ocupació del medi i la reconstrucció diacrònica del propi medi i l'impacte antròpic. A la zona geogràfica elegida -el nord-est de la Tarragonins- la ciutat de Tarraco condiciona i destaca com a capital provincial. La investigació s'organitzarà a partir del desenvolupament d'estudis microrregionales. Es proposen zones diverses, que permetin el contrast, a fi de caracteritzar la dinàmica que condueix a la formació dels centres i aglomeracions urbanes i les formes d'organització del seu entorn territorial en context de la romanització de l'Hispania Citerior Mediterránea. Els resultats permetran conèixer millor la implantació territorial de les ciutats antigues, el seu impacte en al dinàmica dels paisatges i la seva transcendència al paisatge actual. L'estudi d'aquests territoris és a més rellevant per conèixer les estratègies d'explotació del territori en l'Antiguitat a l'en transició a l'edat mitjana, centrades en activitats agrícoles, ramaderes i miner-metal·lúrgiques (...)