Estudi de l'estructura en quasi-espècies del virus de la hepatitis C (VHC) en diferents situacions clíniques. Efecte sobre la persistència de la infecció

La recent clonació del virus de la hepatitis C (VHC) ha permès demostrar que aquest agent és responsable de la majoria dels casos d'hepatitis posttransfusional i que la hepatitis C és la malaltia viral crònica més freqüent en el nostre medi. Es tracta d'un virus d'ARN d'unes 10 Kb, de cadena simple, amb una organització genòmica similar a la dels Flavivirus i Pestivirus. La característica clínica més sorprenent que presenten és l'extraordinària tendència a produir infecció persistent (més del 80% de casos) i d'induir lentament i de manera subclínica hepatitis crònica i cirrosi. En un estudi recent, hem demostrat que en l'individu afectat, el VHC circula com una població de virus amb genomes heterogenis distribuïts en quasi-espècies (una proporció variable de partícules amb genoma idèntic, acompanyat d'un ampli espectre de mutants). Aquest model d'estructura genòmica ha demostrat tenir im