Els Universals de la personalitat

Dins del camp de la Psicologia de la Personalitat, existeix un debat aferrissat sobre quins serien els descriptors universals de la personalitat. És a dir, aquelles dimensions bàsiques que tant serveixen per a descriure la personalitat d'un papua, com la d'un xinès, o bé la d'un newyorquès. Els estudis dels darrers 10 anys s'han portat a terme mitjançant la metodologia lèxica. Aquesta consisteix en seleccionar els termes lèxics que utilitzen les persones per a descriure als seus congèneres. Mitjançant una anàlisi estadística avançada aquests termes s'agrupen entre ells conformant allò que s'ha anomenat dimensions. Crítics d'aquesta metodologia han argumentat que els resultats són un artefacte de la llengua, de l'idioma, és a dir, del propi instrument utilitzat per a extreure els descriptors. Així, doncs, els primers estudis que es varen endagar amb l'idioma anglès, continuaren amb altres llengües que no tinguessin arrels germàniques, com l'italià, i posteriorment, amb altres llengües ara sense arrels romàniques, com el xinès, el japonès i, fins i tot, el coreà.