El uso de las Políticas Sociales por las Mujeres Inmigrantes

Aquesta propuesta d'investigació parteix de la constatació de que l'àrea mediterrània és on trobem els régims de benestar més familiaristes de Europa;sistemes de benestar on les polítiques socials donen per supusat- i fins proclaman amb insistència- que les llars deuen assumir la principl responsabilitat en la provisió del benestar als seus membres; sent Espanya un dels països que poden senyalar-se com a prototip de familiarisme mediterrani. Això suposa carregar la responsabilitat de la provisió del benestar sobre les espatlles de les dones a el·ludir el plantejament de altres alternatives potencials. Si bé és cert que el sistema mediterrani de família fa de atenuant del efectes de la pobresa gràcies als intercanvis generacionals i a les economies d'escala que permeten unes llars molt més grans que les de la resta de països europeus - si no fos així els nivells de pobresa probablement serien més alts-la lluita contra l'exclusió econòmica a travès de la solidaritat familiar pot suposar un fre al desenvolupament de nous drets socials. En aques projecte ens interesa centrar-nos en el tractament que dispensa l'Estat de Benestar espanyol a les persones més dèbils i vulnerables, així com la resposta d'aquestes persones davant de l'esmentat tractament. En concret, aquesta proposta d'investigació, es centra en la situació de les dones immigrants. EN les societats de règim de benestar familiarista, les immigrants poden estar en desventatge no tan sols perquè no tenen un accès ple a tots els drets socials, sobre tot si són irregulars, sinó perquè no tenen les xarxes apropiades i estan excloses dels grups que controlan importants recursos. Finalment, hem considerat oportú incloure els serveis d'atenció a les families amb fills menors a càrrec i altres persones depenents a fi de coneixer quines són les estratègies que els col·lectius immigrants despleguen al respecte.