El relat d'aventures i l'aventura ontològica: la recerca de l'impossible

Totes les peripècies dels sers vius s'emmarquen en el contínuum espai/temps: el passat antecedeix al present i aquest al futur. Així, tota vida es converteix en \i aventura\i0 en el sentit etimològic del terme: el de "anar cap a". A aquesta evidència s'uneix, en la espècie "Homo sapiens", el ser \i conscient\i0 de la mateixa i, per tant, buscar-li un \i sentit\i0 . Però consciència i recerca de sentit s'enfronten amb realitats que el positivisme científic no pot explicar, i aquestes són precisament les que més han preocupat a la humanitat al llarg de tota la seva història: els misteris de la \i vida\i0 , l' \i amor\i0 , el \i sofriment\i0 i de la \i mort\i0 . D'aquesta manera, la recerca de sentit es converteix en \i recerca d'allò impossible.\i0 Entenent la literatura com a "pràctica ontològica significant" (tematisme estructural), estudiarem els mecanismes narratius, simbòlics i mítics de la ficció que caracteritzen i donen forma a aquesta recerca d'allò impossible, per mitjà de l'anàlisi de relats lligats, de manera patent o latent, al tema de la aventura, realitzant vàries cales en la literatura francesa del segle XX, és a dir, del segle en que les ciències han assolit les majors obtencions de llur història i és més explícit el dubte de l'home sobre el sentit de la seva existència. Mitjançant l'estudi de relats com a material de base i, a la seva vegada, servint-nos d'un material de recolzament, tant referent a relats pertanyents a literatures de distints països i diferents èpoques, com a produccions audiovisuals (cine, televisió) i "multimèdia", intentarem arribar a l'establiment d'una tipologia de l' \i imaginari de aventura.\i0