El paper dels autoantígens de l'espermatozoide humà en la fecundació i en patologies autoimmunes causants d'infertilitat.

Els antígens de membrana dels espermatozoides ocupen un lloc prominent en la patogènia d'alguns processos autoimmunes de l'home; donat que l'aparició d'anticossos antiespermatozoides provoca infertilitat, és molt important caracteritzar-los, és a dir, determinar quins receptors de la membrana de l'espermatozoide són els responsables de la unió, específica per a cada espècie, amb la zona pel.lúcida (ZP) de l'oòcit, la qual cosa produeix exocitosi de l'acrosoma (reacció acrosòmica) en l'espermatozoide. En el ratolí, s'ha descrit una proteïna de 95kD, la fosforilació de la qual incrementa en interaccionar amb la ZP de l'oòcit i en processos que condueixen a la reacció acrosòmica. Hem obtingut un anticòs monoclonal (primera prioritat en un workshop de l'OMS) específic de l'espermatozoide i que ha permès definir una proteïna de l'espermatozoide humà de 95kD, denominada FA-2 ("fertilization an