El món d'Aldo Manuzio el Jove, amb especial atenció a l'edició comentada de l'\i Orthographiae ratio ab Aldo Manutio Paulli f. Collecta ex libris antiquis, grammaticis, etymologia, graeca consuetidine

Edició del tractat d'ortografia llatina d'Aldo Manuzio el Jove (1547-1597): l'Orthographiae ratio ab Aldo Manutio Paulli f. Collecta ex libris antiquis, grammaticis, etymologia, graecj consuetidine, nummis veteribus, tabulis aereis, lapidibus amplius M.D. El tractat consisteix en el comentari per mitjà de cites llatines o de textos epigràfics d'un llistat de paraules significatives, ordenat alfabèticament amb el qual hom pretenia la normalització de la llengua llatina. L'edició de 1566 (que segueix a una més breu de 1561) contenia també altres estudis, com De ueterum notarum explanatione que in antiquis monumentis occurunt commentarius (una sèrie d0instruments per facilitar la lectura dels textos), la Interpungendi ratio (tractat on hom reconeixia la puntuació com a part de l'ortografia i que fou molt emprat pels impressors) o de uitiata uocalium ac diphthongorum prolatione parergon del seu avi. En aquest sentit, la seva obra constiuteix un bon exemple del moment en què els folòlegs humanistes cerquen un model d'elegància en l'estil i l'escriptura llatina, model que veuen reflectit, d'una banda, a la literatura -sobretot a Ciceró- i de l'altra, a les inscripcions enteses com els únics testimonis de la llengua lliures de contaminació. Fou sens dubte la cultura humanística la que comená a valorar els epígrafs com a textos de llengua i a considerar-los fins i tot com les petjades més autèntiques del llatí, remarcables per l'ortografia, l'onomàstica i el lèxic en general. En aquest ambient s'escrigueren manuals d'ortografia llatina, com el d'Aldo Manuzio el Jove, en els quals era preferent el valor de les incripcions. L'obra d'aquest humanista, d'orientació lingüística que tot i les seves mancances s'erigí en obra de referència durant temps, no ha estat mai objecte d'una edició moderna, anotada amb comentaris filològics orientats especialment a l'anàlisi de la seva àmplia base documental de fonts literàries (ex libris antiquis, grammaticis) (...)